No lliuris el cor a la pena,
No es guanya res amb la pesantor.
Oh, Baquis! La millor cura és trobar vi i engatar-se
Alceu de Mitilene (ca. 630 a.C.)
Si, ho has llegit bé!
Com pots veure, els romans, igual que els grecs, no només es dedicaven a elaborar intricats i complexos sistemes cosmogònic-filosòfics, ni a posar i deposar al cònsol de torn cada dos per tres, ni tampoc dedicaven tota la seva existència a assassinar cèsars i emperadors, per fer-nos la vida impossible a les generacions posteriors que hem d'entendre'ls i estudiar-los, sinó que també gaudien dels plaers més mundans de la vida, plaers, tan estranys, desconeguts i allunyats de nosaltres com el desig carnal, les tensions sexuals, el vi, la festa, les dones i els homes...Què diferents de nosaltres eren aquests il·lustres personatges de l'Antiguitat!
¡Doncs no!
No eren tan diferents de nosaltres, aquests "Antics". Igual que les gents del segle XXI, els clàssics pensaven viure al màxim la vida. Per descomptat, estaven els que optaven per una vida de privacions i reclusió, com l'estoic Zenó de Cítion o el cínic Diògenes de Sinope, però pel que fa a la majoria, aquests eren uns "penjats"
Hem vingut a desvetllar els secrets bàquics!
No venim a avorrir a ningú amb el conte que els romans i els grecs eren quatre ascetes puritans, ni tampoc anem a relatar-vos les seves magnes vides ni representar les seves excelses obres. Hem vingut a desvetllar el meravellós i fascinant que és descobrir entre els poemes d'Horaci a una vella desdentada amb molt d’art i que conserva guspires d'una joventut luxuriosa, o veure la veritable passió amb la qual Alceu ens relata la seva sincera adoració per l’embriagador nèctar fermentat de la vinya.
No és pas cap vulgaritat, ni molt menys una banalització. Conjuminant la música i la literatura clàssica, Bacchanalia (bacanal en llatí), no pretén vilipendiar ni deshonrar la brillant ploma dels clàssics, de sobres coneguda i lloada, sinó més aviat crear una altra manera, potser poc convencional i "canalla", una manera diferent de fer arribar els clàssics, a les oïdes i a les ments de tot aquell que vulgui parar-se a escoltar.
En definitiva...¡BACCHANALIA!
Cast ha de ser el bon poeta
en la seva persona, però per res
en els seus versos, que tenen sal i gràcia
si són eròtics i poc púdics...
Gayo Valerio Catulo (87 a.C.)
